© Mondigromax | info@mondigromax.com | Barcelona | Text legal
---

Español

Català

English

Français

Deutsch

Presentació

La cabeza del Bautista
Enric Palomar

Òpera en un acte. Llibret basat en l’obra homònima de Ramón María del Valle-Inclán, adaptat per Carlos Wagner. Música d’Enric Palomar. Estrena absoluta.

Enric Palomar, nascut a Badalona el 1964, deixeble de Benet Casablancas i Joan Albert Amargós, ha dut a terme una enorme tasca de compositor i d’arranjador en camps musicals tan diversos com la música de cambra, el flamenc (col·laborador de Miguel Poveda), el jazz, la música popular i, naturalment, l’òpera. Palomar ha escrit una nova òpera sobre la peça teatral La cabeza del Bautista de Valle-Inclán, seguint molt literalment el text de l’escriptor. Valle-Inclán publicà l’any 1924 a «La Novela Semanal» dos «melodramas para marionetas», La rosa de papel i La cabeza del Bautista, subtitulades «novelas macabras». El 1927 les integrà en un conjunt amb el títol de Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte. Aquest retaule vol plasmar el món de les relacions humanes regit per dos dels pecats capitals —l’avarícia i la luxúria— amb la presència macabra de la mort.

El títol de La cabeza del Bautista és una referència explícita a l’obra teatral decadentista Salome d’Oscar Wilde (1891) —portada després a l’òpera per Richard Strauss (1905)—, que havia commogut i escandalitzat Europa, en la qual la protagonista, filla d’Herodies, sent un obsessiu desig sexual per Joan Baptista que la porta, un cop decapitat el profeta, a besar amb passió la seva boca. Valle-Inclán evoca alguns aspectes d’aquestes figures i crea un grand-guignol expressionista, situa l’escena en un ambient sòrdid i converteix la tragèdia en un melodrama maliciós i esperpèntic.

En un miserable ambient de la Galícia rural i arcaica, poblat per personatges que intenten sobreviure sense valors ni conviccions, Don Igi, amo del cafè i del billar del poble, rep la visita d’un inquietant i ben plantat viatger, el Jándalo, procedent de l’Argentina. Aquest es presenta per fer-li xantatge d’un crim que Igi va cometre en la seva estada a Toluca, en la persona de la mare del Jándalo, i que li va costar presó sense impedir-li, però, tornar com a ric «indiano». Igi se sent acabat, però la guapa i ambiciosa Pepona, que no vol que es perdi ni una moneda del seu protector, el convenç que el mati mentre ella el sedueix. Efectivament, Igi li clava amb precisió un punyal mentre Pepona continua besant i reclamant petons al cadàver que té abraçat.

versió per imprimir